Algunes tendències de pensament exploren la possibilitat que tot ésser humà que neix té el

coneixement de l’univers. No obstant això, el contacte amb el món de les aparences que hem

construït ens fa oblidar el més essencial de la nostra existència. Els modes de comunicació a

les nostres societats, com les xarxes socials, projecten ombres en una paret, creant il·lusions.

Després, ens relacionem assumint aquestes visions com a realitat, en una reproducció constant

de la caverna de Plató. Aquestes formes de comunicació i de relació estableixen les regles d’una

forma de pensament lineal i simplista que, de vegades, ens fa subestimar les nostres possibilitats

com a éssers i com a societat.

​

Aquest neguit ha estat present en tota la història de la humanitat. Aquesta desvinculació, que

ha tingut com a conseqüència el desconeixement, és el que ha portat als grans pensadors i

pensadores a relatar teories, investigacions i creacions per retrobar aquest lloc de veritat i de font.

És per això també que el qüestionament de l’origen de l’existència i del seu propòsit ha estat un

tema tan central de la nostra espècie. L’ésser humà ha tingut - i té - de vegades un acostament

arrogant a la vida: d’on prové la inspiració i la virtut de la nostra creació?, d’on obtenim els

coneixements?, creiem en la nostra individualitat per sobre de tot i la nostra ment com a única

font d’idees?

​

No obstant això, no estem tan perduts! Encara posseïm molta capacitat d’aprendre i connectarnos

a allò que és realment vertader per nosaltres. L’experiència amb el món material del planeta

que habitem, l’experiència física dels nostres cossos en contacte amb les ciutats, la natura o

altres individus ens pot fer “recordar” i obrir nous espais relatius a la nostra existència.

​

En aquesta edició del LUMÍNIC convidem a aquells projectes que treballen la fotografia en

aquest espai liminar entre el conscient i l’inconscient, entre la documentació i el miratge o el

somni. Projectes que utilitzen la fotografia per expandir la noció de la vida, en concret la humana,

confrontant allò que ens han explicat sobre l’existència. Projectes que poden encarar frontalment

aquesta qüestió o, d’altres, que treballen des del fet subtil, que remou desapercebudament.

​

Algunes de les qüestions que ens podem preguntar són: estem creant o estem recordant?, som

miratges entre nosaltres per fer-nos recordar? La imaginació forma part del que considerem

real? Com sabem que el que imaginem no són moments de lucidesa d’aquest coneixement

oblidat? O és allò que representem en imatge un món més real que el que vivim -la càmera com a

catalitzador i la fotografia com a portal-? És l’artista un canal del geni universal? Pot ser la intuïció

una forma d’aprenentatge i forma de coneixement principal en els nostres projectes? Els sabers

i rituals antics, la intuïció de Steiner i l’antroposofia, els somnis de Jung o el plec de Deleuze ens

poden aportar moltes pistes sobre aquestes qüestions, entre d’altres.